lunedì 28 luglio 2008

La palût dai gjambars


– Vêso aghe di denunciâ? – al veve domandât Ennio, mieç taponât sot il frontin da la barete di carabinîr.– Nuie, no nus è vanzât nancje un poç. Magari cussì no!
Il piçul Fredo, sintât daûr di une cise, al sintive la vôs di so mari, ancje sa nol rivave a viodile. Al saveve che e stave contant une bale, parcè che inta la braide di sot e vevin ancjemò un poç artesian cu l'aghe sane, fra mieç i baraçs, ma al saveve ancje che l'aghe e vignive razionade e che i poçs confiscâts dal Guvier.
Di cuant ch'al jere sucedût l'incident sul Tiliment chei pôcs ca vevin decidût di restâ a vivi in Friûl e vevin di fâ i conts cu la miserie fieste e dîs di vore. – Bon! – al veve rispuindût Ennio, cuasi cun premure – Alore sin a puest cussì. Ca mi saludi il piçul, mi racomandi. E ca lu tegni di voli. A son timps ch'al è miôr no lassâ i fruts lâ ator pai palûts di bessôi.
– Ma dîstu ch'al sedi ancjemò pericul? – Ma, Virgjinie... ce vûstu ca ti disi. I merecans a disin di no, ma a disevin cussì ancje prin dal incident. Al è miôr no fidâsi e tignî dûr, par cumò. – Eh… Sante Scugne… Ad ogni mût gracie. E salude ancje tu cjase. E se us covente alc, domandait. Fredo al saveve che Ennio al saveve dal poç. Ma prin che un carabinîr al jere un dal paîs, e nol jere le prime volte ch’al capitave a cjase di gnot, par cjoli une damigjane di aghe o une sporte di blede o di lidric. Pene ch’al veve sintût so mari sierâ le puarte di cjase al jere saltât fûr de cise e montât su la mountain bike, pedalant come un mat par rivâ a Palaçûl il prin pussibil.Al veve di fâ dut discuindon, parcè che la palût dai gjambars, cussì come ca la clamave lui, e jere ancjemò un sît improibît, ancje se i militârs aromai si jerin stufât di tignîlu di voli.Rivât la che une volte al passave l'arzin dal flum Stele, pôc plui in su dal paîs, Fredo si jere fermât, cjalantsi ator par sedi sigûr di ca nol fos nissun. Dopo al jere sbrissât sot il fîl spinât. Il spetacul ch’al veve di front al gjavave il flât! Ducj i cjamps e jerin soteràs di une aghe grise, lusinte e cui rifles verts. Une puce di ûf clop a coreve intal aiar, tant di stomeâsi. Ma il piçul nol jere a le sô prime gjite inta che gnove palût e al saveve difindisi: a si jere puartât daûr un picjot robât a sô mari, par sierâsi il nâs. Une volte dongje l'aghe si ere gjavât i vistîts e al veve tacât a spiçâ i voi, par cjatâ la gobe blancje plui dongje de rive. Di cuant ca jere sucedude la disgracie, e cuasi dute le basse e jere lade sot, di Lignan a Grau, no si podeve plui tocjâ che aghe puçolente, e a dî il vêr, dopo che e jerin saltât fûr i cadavar dai gjambars e da lis magnis, no coventavin tantis par fâ stâ lontan le int.
Cun di fati, nissun al jere rivât a capî adore parcè, ma chês puaris bestiis no dome i vevin lassât le scusse, ma e jerin vignudis a gale ma e vevin tacât a cressi, deventant dai mostros tant che chei ch'a si viodevin tai films. E dut chest dopo muartis!
Fredo, lis magnis no lis veve mai viodudis, ma i vevin dit che jerin grandis come un vagon di un Eurostar. Lui nol veve capît ben ce ch’al jere chest Eurostar, ma i jere bastât scuvierzi i gjambars, li a Palaçûl, par fâ cori i pensîrs.
E nol veve scuviert nome chel.
Une volte sielte une gobe al jere lât ju e al veve tacât a vogâ, stant atent a no gloti che aghe penze e colôr ûf di raze. Rivât dongje il gjambar, o miôr, chel toc di gjambar ch’al vignive fûr de aghe, i jere montât parsore i jere montât parsore, cjalcjant cui pîts che cjâr slichignote.
Si sintive come un Re su le sô isule, ancje sal scugnive spesseâ.
Cussì si ere subit distirât e al veve tacât a dispeâ il curtissut ca si ere partat daûr, tacât tal braç. Lu veve plantât ta la cjâr dal gjambar e al veve gjavât vie un biel toc, grant tant che un miluç. Daspò, poiant il curtis e cjapantlu cun dôs mans, al veve començât a mangjâ, prin che cualchidun lu viodès.

VERSION PAR TALIAN

3 commenti:

  1. Se salvadi o soi, lu soi avonde par cjapâ plasê a lèi lis tôs storiutis plenis di spirit furlan.

    RispondiElimina
  2. E samee une storie juste par lâ indenant, une conte lungje, neri o zâle, ma no rose.

    RispondiElimina